Una cosa és ser civilitzat, però l’obediència, la passivitat social, no em semblen pas gens recomanables!

No, Joan, no vinguis…No soc la Mònica: soc un somni, un ésser de paraules, una imatge fugaç…

Ara, malgrat tot el dolor que arrossego i tot el que encara s’hi afegirà, tinc una brúixola.

Després hi haurà un gran buit entre nosaltres, una terra de ningú, l’espai interminable entre dues galàxies…

Sap què penso, sovint? Que potser la pulsió de mort ha guanyat la partida i la humanitat ja s’ha deixat anar…

Què passarà, papa? Hi ha gent que diu que no tenim futur… En tindrem, de futur?

I vosaltres… Voleu saber-ne del vostre desig?