Escena 6

L’escena té lloc a l’estudi/sala d’estar. J està assegut davant de la taula de treball, amb la vista posada en un document. En un moment donat, se sent la veu d’un nen, cridant.

Nen  Papa! Papa...!

J, una mica esverat, deixa el que està fent i para l’orella. Torna a sentir-se la veu del nen cridant.

N  Papa...!

L’astorament de J augmenta, fins que entra a l’habitació un nen. És el nen de la 2a part de l’escena 5a del primer acte. J fa un gest de sorpresa i s’exclama, somrient.

J  No sabia que eres a casa! Per uns instants m’he desconcertat! Què hi fas aquí a aquesta hora?

N  Han tancat l’institut per una avaria elèctrica: tot a les fosques, i sense calefacció, ni ordinadors... Festa!

J  Vaja, aquesta sí que és bona!

N  Papa, recullo la bossa i vaig passant cap a casa de la tieta, que aquest finde vaig a la muntanya, amb ella i la seva companya, te’n recordes?

J  Sí, és veritat, cap problema.

N  (Fa un gest de marxar cap a la seva habitació però s’atura i es gira cap al seu pare). Per cert... haig de fer-te algunes preguntes...

J  Ah, si? Quines preguntes?

N  Doncs que a l’institut estem fent un d’aquells treballs rotllo sèrie americana de famílies modernes, i hem de preguntar coses als pares: on us vau conèixer, per què vau decidir tenir fills, etc. I també hi ha una versió per als nens adoptats: per què vas decidir adoptar-me, i coses per l’estil...

J  Caram! I vols fer-me aquestes preguntes? Si vols, en podem parlar diumenge a la tarda, quan tornis.

N  D’acord, però... també podríem parlar-ne una mica ara; si et veus amb cor de contestar-me en cinc minuts..., i (En un to molt burleta) sense que acabem tots dos plorant...

J se’l mira, somriu i li fa un gest perquè s’apropi i segui davant seu.

J  Parlem-ne ara, doncs... (Fa una pausa per reflexionar) Suposo que vaig decidir adoptar-te perquè... la dona amb qui hauria volgut tenir fills ja no era d’aquest món... I també perquè en algun moment, fa anys, vaig sentir que tot allò que els passava als nens que ja eren en aquest món em concernia i m’afectava...

N  Però m’estimes a mi, oi?

J  (Sorprès) Sí, és clar!

N  (Seriós) Però t’estimaries un altre nen que haguessis adoptat i que no fos jo? Vull dir, si no m’haguessis trobat a mi i haguessis trobat un altre nen, te l'estimaries...?

J  (S’atura un instant abans de contestar) Potser sí... (Mirant-lo i amb una expressió tendra i simpàtica) però ara t’estimo a tu, i no et canviaria per cap altre nen...

N  (Se’l mira, molt atent i, al cap d’uns instants relaxa l’expressió i respon) Molt bé...

J  (Una mica sorprès) Molt bé?

N  Sí! (Amb un punt d’humor però amb afecte) Que trobo que te n’has sortit molt bé... Diumenge seguim, d’acord?  (Posant-se dret gairebé d’un salt) Me’n vaig!

J  Que ho passeu molt bé a la muntanya! Sort de la tieta que et du a esquiar, no?

N  (Ja des de la porta) Si! La tieta i la seva companya estan fent molts punts, eh? T’aviso... Jo crec que volen adoptar-me, i entre un papa i dues mames, no sé, no sé...

J  (Rient) Tira, petardo!

N  (Va corrent cap al seu pare, s’abracen i ell li fa un petó al cap) Però m’han dit que esquiar no esquiarem gaire, que aquest any encara hi ha menys neu que l’any passat... Farem excursions! (Se separen i el nen marxa corrent) Adeu!

Només de marxar, torna a aparèixer i es queda aturat al marc de la porta.

N  I tu, què faràs aquest finde?

J  Treballaré i... demà he quedat amb uns amics per sopar.

N  I cap novia...?

J  (Riu) No, pesat, cap novia...

N  La tieta diu que potser encara és aviat, que només fa tres anys...

J  (Mirant-lo i parlant-li pausadament) No és que sigui aviat, és que trobar algú és molt difícil... Molta gent només té una o dues trobades importants a la vida, o cap... Ves. Estic bé, de debò (Fa una pausa) I tinc coses a fer...

N  D’acord!

Es gira i comença a marxar, però s’atura i torna a la posició anterior, recolzat al marc de la porta.

N  Papa...

J aixeca el cap i se’l mira, una mica sorprès.

J  Sí...? Què hi ha fill? (Veu que el nen dubta i hi insisteix) Què penses...? Vols parlar d’alguna altra cosa?

El nen s’apropa, torna a seure davant seu i se’l mira.

N  És de tot això que sé que fas... Tot això de què parles quan vas a fer conferències o quan et reuneixes amb gent... L’altre dia en vam parlar a l’escola: la mestra ens va parlar de tu i de la gent amb qui treballes...

J  Sí... Què en vols saber, d’això...

N  (Amb una mirada intensa i una expressió molt seriosa, però vacil·lant) És veritat que... Totes aquestes coses que estan passant... (Abaixa el cap, entristit)

J  Quines coses?

N  (Deixant-ho anar) Què passarà, papa? Hi ha gent que diu que no tenim futur... En tindrem, de futur?

J  (Se’l mira, seriós, però li parla amb un to de veu que vol ser tranquil·litzador) Estem lluitant per això, fill... Jo i molta gent, a tot el món...

N l’observa, també seriós i molt atent. Al cap d’uns instants, més serè, s’aixeca i va a abraçar-se amb el seu pare. Queden uns instants així fins que se separen.

J  (Observant-lo) Estàs bé...?

N  Sí... (Passant-li la mà pel cabell, com abans ha fet J amb ell) M’agrada que siguis el meu pare...!

Riuen i el nen marxa de nou. Al marc de la porta s’atura un instant molt breu a dir-li adeu amb la mà i se’n va.

Final del segon acte.